1. El moviment europeista

LA UNIÓ EUROPEA


En aquest blog trobareu tota la informació que necessiteu sobre la Unió Europea des dels seus inicis fins al seu funcionament, les noves adhesions i les polítiques més recents que s'han debatut  i acceptat al Parlament Europeu.


ESPEREM QUE US AGRADI!

"La Unión Europea es el utópico empeño de yuxtaponer 27 astillas quemadas para hacer un árbol"

Link de la creació de la Unió Europea

http://www.youtube.com/watch?v=L_06CgfD7m4&feature=fvw

Maria, Clara, Alicia, Marta i Berta

1.1 Els orígens de l'europeisme

1. CONTEX HISTÒRIC A EUROPA A FINALS DEL SEGLE XIX


Després de la derrota de l’Imperi Napoleònic al 1813, es va celebrar el Congrés de Viena per dissenyar de nou el mapa polític del continent europeu entre el 2 de maig de 1814 i el 9 de juny de 1815. El 30 de maig de 1814 es va firmar el Tractat de París on s’especificaven els termes de pau. Tot i els esforços per crear una Europa sense conflictes i amb una pau aparent, la tensió entre les potències anava creixent al llarg dels anys.
Europa a finals del segle XIX es va caracteritzar pel sorgiment de moviments revolucionaris i nacionalistes i la tensió entre països.


La Revolució Industrial va suposar la creació de fàbriques que va causar un augment notable de la producció, conseqüències socials, el desenvolupament de noves tecnologies (el invent de la màquina de vapor o del ferrocarril); tot això va suposar una revolució econòmica que trencava totalment amb el model anterior, el medieval.

La major inestabilitat va venir donada per la formació de varis moviments nacionalistes a Alemanya, Itàlia i Polònia, entre d’altres des de l’any 1815 (el Congrés de Viena) fins al 1871.


- A l’any 1854, l’Imperi otomà estava molt dèbil i totes les grans potències europees es van endinsar en la Guerra de Crimea per aconseguir aquell valuós territori. Això va provocar un tens període de conflictes menors dins dels imperis d’Europa que preparaven l’esclat de la Primera Guerra Mundial.


- A l’any 1871, Alemanya (després d’haver vençut en la Guerra Franc - Prussiana) s’havia desenvolupat com un estat nacional unificat va ser aleshores quan Otto von Bismark va crear el Imperi Alemany. Aquesta unificació va obligar a França a buscar aliances amb Rússia i Anglaterra per controlar la creixen hegemonia exercida des d’Alemanya. D’aquesta manera Europa va quedar dividida en dos i cada costat va millorar les seves forces militars i les seves aliances.


El fi de la hegemonia a Europa va venir marcat pel sorgiment de la Primera Guerra Mundial al 1914. En aquest conflicte es van enfrontar per un costat França, Anglaterra, Rússia i Itàlia sota el nom de la Triple Entente i per l’altre Alemanya, Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà denominats Potències Centrals. Aquest enfrontament va afectar a quasi tota Europa i va finalitzar al 1918 amb la victòria de la Triple Entente i la firma del Tractat de Versalles un any més tard.

Aliances militars europees al 1915

La Triple Entente (França, Anglaterra,  Rússia i Italia) en verd.

Les Potències Centrals (Alemanya, Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà) en vermell.

- Al 1919 es va firmar el Tractat de Versalles on els vencedors imposaren dures condicions a Alemanya i van reconèixer als nous estats com Polònia, Txèquia i Iugoslàvia creats a l’Europa central a partir de territoris que pertanyien a Alemanya.

2.CONGRESSOS UNIVERSALS PER LA PAU


París són un conjunt de tractats de pau firmats per separat entre cada un dels vençuts i tots els vencedors (excepte Rússia que va abandonar la guerra al 1917).


El Tractat de Versalles va ser firmat el 28 de juny de 1919 a la ciutat francesa de Versalles. El pacte el van signar les potències vencedores: França, Itàlia, el Regna Unit i els Estats Units i l’Imperi derrotat, Alemanya. Aquest tractat de pau va posar oficialment la fi a la Primera Guerra Mundial i va declarar la derrota d’Alemanya davant la Triple Entente. El preàmbul d’aquest tractat van ser sis mesos de negociacions a la Conferencia de Pau de París. Finalment, el tractat de Versalles va entrar en vigor el 10 de gener de 1920.
Va haver-hi un punt dels més importants que va causar més controvèrsia i indignació a Alemanya. Aquest obligava l’acceptació de la responsabilitat moral i material d’haver causat la guerra així con el desarma, realitzar concessions territorials i pagar enormes indemnitzacions econòmiques als Estats vencedors per part d’Alemanya i els seus aliats.
Aquest tractat va ser un dels motius principals de l’esclat de la Segona Guerra Mundial .
També es va crear la Societat de Nacions (SDN) amb el propòsit d’intervenir entre els conflictes europeus per tal d’evitar una Segona Guerra Mundial. Se li va prohibir l’entrada a Alemanya.

D’esquerra a dreta, el Primer Ministre del Regna Unit David Lloyd George, el Primer Ministre d’Itàlia Vittorio Emanuele Orlando, el Primer Ministre de França Georges Clemenceau i el President dels Estats Units Woodrow Wilson.

El tractat de Saint-Germain-en-Laye va ser signat el 10 de setembre de 1919 entre els aliats i Àustria. En aquest tractat s’establia l’abolició de l’antiga monarquia dels Habsburgo, l’Imperi Austrohongarès i algunes limitacions territorials.


El tractat de Neuilly-sur-Seine va ser firmat el 27 de novembre de 1919 entre Bulgària i les potències vencedores. En aquest cas Bulgària reconeixia el nou Regne de Iugoslàvia, havia de pagar 400 milions de dòlars en concepte d’indemnització i devia reduir els seu exercit a 20.000 efectius. A més a més, perdia territoris i cedia Tràcia occidental a Grècia, això significava la pèrdua de l’accés al mar Egeu.


L’Acord de Trianon del 4 de juny de 1920 va ser imposat sobre Hongria per part de les potències vencedores en el que es citava l’entrega de territoris a Txèquia, Romania i Iugoslàvia.


El tractat de pau de Sèvres va ser firmat el 10 d’agost de 1920 per l’Imperi Otomà i França, Itàlia i Anglaterra. Aquest acord unilateral definia les noves fronteres de l’Imperi limitant-lo a Constantinoble i part d’Àsia Menor.


3. FI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL


L’ onze de novembre del 1918 va concloure la major tragèdia que la humanitat havia viscut fins aleshores.
La fi del conflicte va comportar nombroses conseqüències:


Després de qualsevol enfrontament bèl•lic les pèrdues humanes i materials són enormes. Es calcula que durant la Primera Guerra Mundial van morir vuit milions de persones i sis milions van quedar invàlides. França va ser l’Estat més a afectat i a part de les morts van patir un estancament demogràfic considerable. Les pèrdues econòmiques són milionàries. També s’afegeix els sentiments de dolor, rancor i desolació entre d’altre per part de la població.


Donada la dissolució dels Imperi del Zar, de l’Imperi Otomà, de l’Imperi Austrohongarès i de l’Imperi Alemany es va abolir l’Absolutisme Monàrquic a Europa i es van crear noves fronteres europees


Es va crear un nou equilibri polític mundial: Els pobles colonials es van començar a plantejar els seus llaços d’unió amb les seves metròpolis i van reclamar una millora de la seva situació. Aquesta qüestió juntament amb l’enfortiment dels nacionalismes interns va desembocar en la descolonització després de la Segona Guerra Mundial.


Europa també va patir una transformació social ja que les diferències socials es van accentuar amb l’enriquiment dels productors d’armes i l’empobriment dels petits estalviadors i jubilats. Les dones van adquirir un nou lloc dins de la societat i van devenir indispensables per sortir endavant, el feminisme anava prenent forma i alguns països van acordar el dret al vot per la dona.


Les conseqüències tecnològiques i científiques van comportar un desenvolupament massiu dels instruments i tècniques de guerres (fusells de repetició, gasos verinosos, dirigibles,...). El transport motoritzat va prendre el relleu als cavalls. També va suposar canvis en les estratègies militars on ara es valoraria molt més el sigil, la cautela i els bons amagatalls. Aquests avanços van produir molts danys col•laterals a innocents a conseqüència de la creació d’armament més destructiu i de major abast.


El gran objectiu del hivern de l’any 1918 era construir una nova Europa unida, que fes que el sanguinari conflicte que tot just acabava de concloure fos “la guerra que posés final a totes les guerres”.


El món després de la Primera Guerra Mundial: http://www.youtube.com/watch?v=kGiKZT_RGGs

Berta Masvidal

1.2 La creació de la CECA

La creació de la CECA

Les seves sigles són :(Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer)

El moviment europeista va renéixer amb força desprès de la segona Guerra Mundial.

Després de la 2ª Guerra Mundial, el maig del 1984 es va fer el congrés de l’Haia i el gener de l’any 1949 va crear el e va crear el Consell d’Europa .Estava  format per 10 països que eren: Bèlgica, França, Luxemburg, Pisos Baixos, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Dinamarca, Noruega i Suècia, aquests tenen l’objectiu de millorar el progrés econòmic i social i millorar els drets humans i les llibertats individuals.

Un dels primers resultats del Consell Europeu va ser la formació del Conveni Europeu de Drets Humans , que va ser creat el 4 de novembre de l’any 1950 i va entrar en vigor l’any 1953.

Un segon pas en el procés de l’ unificació va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer(CECA) l’any 1951. Establia un mercat únic per aquests dos productes l’acer i el carbó) entre els estats que formen la CECA.

La seva importància va ser que va ser la primera institució en que els països immigrants van acceptar una lliure circulació de productes.

Maria Basseda

1.3 El Tractat de Roma i la CEE

L’èxit aconseguit per la CECA va estimular els estats que la integraven a crear mecanismes semblants per al conjunt de l’economia. El 25 de març del 1957 es van signar el tractat de Roma amb la fundació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els signants d’aquet acord històric va ser França, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i la República Federal Alemanya.  

El tractat de Roma establia en el seu preàmbul l’objectiu polític de la integració progressiva entre els països membres. El seu objectiu era aconseguir la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones, mitjançant la supressió de les barreres duaneres, així com el desenvolupament d'una política econòmica comuna. La CEE atribuïa a les institucions comunes la competència exclusiva en transports, agricultura i comerç exterior, tot avançant en la posada en pràctica d'una Política Agrària.

            El problema polític principal de la CEE va ser que el Regne Unit se’n va mantenir al marge. Els britànics tenien molt poc interès en un projecte europeista, defensaven el lliurecanvi i mantenien més relacions comercials amb les seves colònies que no pas amb Europa. A més van impulsar la creació de l’Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA), a la qual es van adherir Suècia, Suïssa, Noruega, Dinamarca, Àustria i Portugal.

Però durant la dècada del 1960 es va manifestar que l’èxit econòmic assolit pels estats de la CEE era molt superior al de la EFTA. Així doncs, el 1973, davant el lent creixement de la seva economia, la gran Bretanya es va integrar, juntament amb Irlanda i Dinamarca, a la CEE.

Marta Sánchez Puy

 

1.4 L'ampliació comunitària

La transformació dels sis països signats del Tractat de Roma en l'actual Unió Europea no va ser gens fàcil.

L'any 1973 va tenir lloc l'adhesió d'Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca. Grècia l'any 1981 i Espanya i Portugal ho varen fer el juny de 1985.
D'aquesta manera, l'Europa dels sis es va convertir en L'Europa dels Dotze.

La Comunitat va anar creant un cos legal comú. A més, els camps de cooperació es varen ampliar a aspectes que no eren solament econòmics.
El 1985, es van abolir els controls fronterers i  l'any 1986, l'Acta única Europea es va obrir en les àrees de:
-Seguretat i defensa
-Medi ambient
-Innovació tecnològica
-Investigació

Alicia Giménez

2. La construcció de la Unió Europea

2.4.1 La ciutadania europea

És ciutadà de la Unió tota persona que ostenti la nacionalitat d'un Estat membre de la Unió Europea. La ciutadania de la Unió va ser creada pel Tractat de Maastricht el 1992. La ciutadania de la Unió és complementària i no substitutiva de la ciutadania nacional. Els ciutadans de la Unió són titulars dels drets i subjectes dels deures previstos en el Tractat.

La importància de la ciutadania de la Unió rau en el fet que els seus ciutadans gaudeixen de drets autèntics al'empara del dret comunitari europeu. Els drets principals que confereix la ciutadania d'acord amb la Part 2 del Tractat CE són els següents:

• Dret a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres;

• Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i municipals de l'Estat membre en el qual resideixi;

• Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars;

• Dret de petició davant el Parlament Europeu

• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble.

Clara Martínez

2.4.2. Viatjar, residir, treballar i estudiar 

A part dels drets que ser ciutadans de la unió europea, també ens son proporcionats moltes avantatges.

• Residir i treballar lliurement en els vint-i-cinc estats que integren la Unió Europea, sense visat ni permís de treball.

• Seguir cursos de grau o postgrau en universitats europees, amb la tarifa per europeus. • Transmetre la ciutadania europea a fills i cònjuge.

• Tenir protecció dels consolats europeus, quan viatja o resideix a l'estranger.

• Exercir la professió a la UE, si té el seu títol universitari convalidat. Ocupar càrrecs acadèmics en les universitats europees i oficials a organismes internacionals UNESCO, OCDE, NAT, UE, FAO, CNRS, CNR, Parlament Europeu, organismes de la Unió Europea i Banc Central Europeu.

• Votar a les eleccions del Parlament Europeu a la UE.

• Cursos d'Anglès a Gran Bretanya, Irlanda a preu comunitari, podent alhora treballar regularment.

• Obtenir beques ofertes per altres països o organismes internacionals a ciutadans europeus. • Entrar al cos diplomàtic del seu país europeu si té convalidat el títol universitari i si aprova el concurs d'admissió.

• Entrar com a estudiant en les acadèmies Militar, Aeronàutica i de Marina.

• Exercir la seva professió liberal si ha convalidat el seu títol universitari.

Clara Martínez

2.4.3 Drets fonamentals dels europeus

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea recull en un únic text per primera vegada en la història de la Unió Europea, el conjunt dels drets civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans europeus i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió.

El set de desembre de l’any dos mil va ser formalment proclamat a Niça la Carla dels Drets Fonamentals de la Unió Europea pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i  la Comissió Europea. Aquest document es el resultat d’anys de treball realitzat per un representant de cada país de la UE i de la Comissió Europea.
El text consta de sis capítols que engloben tots els drets dels ciutadans de la Unió Europea:

Capítol I - Dignitat (Dignitat humana, dret a la vida, dret a la integritat de la persona, prohibició de la tortura i de les penes o tractes degradants o inhumans i prohibició de l’esclavitud i el treball forçat)

Capítol II – Llibertats (Dret a la llibertat i a la seguretat, respecte de la vida privada i familiar, protecció de dades de caràcter personal, llibertat de pensament, de consciència i de religió,...)

Capítol III - Igualtat (Igualtat davant de la llei, diversitat cultural, religiosa i lingüística, igualtat entre l’home i la dona,...)

Capítol IV - Solidaritat (Protecció en cas d’acomiadament injustificat, condicions de treball justes i equitatives,...)

Capítol V - Ciutadania (Dret a ser elector i escollit en les eleccions, dret d’accés als documents, el Defensor del Poble,...)

Capítol VI - Justícia (Presumpció d’innocència i drets de la defensa, Dret a no ser acusat o condemnat penalment dues vegades pel mateix delicte,...)

En el link que veureu a continuació s’hi troba el document oficial d’aquesta carta:

http://www.europarl.europa.eu/charter/pdf/text_es.pdf

Berta Masvidal

2.1 La creació de la Unió Europea

Creació de la UE

L’avenç decisiu vers a una associació política es va concretar el 7 de febrer del 1992 amb  el tractat de Maastricht, aquest va crear la Unió Europea(UE), i va superar el contingut econòmic de la CEE, ja que v decidir tracta temes polítics i socials apart dels econòmics.

La Unió Europea és una entitat jurídica independent dels estats que la componen que fa que els països membres compleixin unes lleis en economia, política exterior i defensa.

Aquest tractat va establir tres grans pilars de les actuacions comunes de la Unió Europea.

 Els acords establerts als Tractats comunitaris(TC) en que diu que els estats que formen la UE han  d’acceptar les decisions que es prenen en el tema de política.

       La Política exterior i seguretat comuna(PESC) compren la cooperació entre governs en temes de política exterior.

      La Justícia i Afers d’interior(JAI) s’ocupa de tractar temes sobre el terrorisme, drogues, immigració..La creació de l’Europol que es una policia europea es una de les novetats més destacades.

El tractat també va crear la ciutadania Europea que permet viatjar i viure de manera lliure als països de la UE, dret a votar i a ser elegit a les eleccions europees.

Maria Basseda