La PAC (Política Agrària Comuna) és una de les polítiques més importants i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea. La PAC gestiona les subvencions que es concedeixen a la producció agrícola de la UE per tal d’assolir una sèrie d’objectius.
- OBJECTIUS
- Incrementar la producció agrícola mitjançant el progrés tècnic
- Garantir un nivell de qualitat elevat per l’exportació dels productes
- Estabilitzar els mercats
- Assegurar l’accés als productes amb preus raonables per a el consumidor final
- DESENVOLUPAMENT
- 1958 Conferencia de Stresa per dissenyar la PAC
- 1962-1969 Creació de l’OMC (Organització Mundial del Comerç)
- 1962 Creació de la unitat de compte en la que s’expressen els preus agraris (UCA, ECU verda, Euro) i el FEIGA (instrument financer)
- 1970: Va entrar en funcionament al mercat comú
- 1984 Nova etapa: Limitació de la producció i subvencions elevades (més del 50% del pressupost total de la CEE)
- 1992 Reforma de la PAC: va reduir les subvencions i va disminuir els preus de suport: la incompatibilitat de la protecció amb les normes de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) va provocar que la PAC tornés a estar en procés de revisió.
- 2003: es va produir la última reforma on es va establir el pagament desvinculat de la producció, és a dir, es concedeix una ajuda independentment que el productor produeixi o no. Per rebre el pagament ha de complir unes condicions: Bones condicions agràries i mediambientals i requisits legals i de gestió.
- CRÍTICA
- Després de la reforma de 1984 es van intensificar les crítiques sobretot per part dels estats no-fundadors (com ara Regne Unit o Dinamarca) perquè restaven pressupost a d'altres activitats comunitàries, dels Estats Units (que es van oposar al nivell tan alt de protecció aranzelària) i dels països en vies de desenvolupament perquè consideraven les ajudes com una competència deslleial dins d'un marc econòmic cada vegada més global.
- Els petits productors han hagut de patir les mancances estructurals pròpies del minifundisme, les escasses subvencions rebudes, la manca d'un preu mínim per al productor i els abusos de les grans cadenes de distribució comercial. Això comporta un descens de l’activitat laboral.
- Impedeix la competitivitat amb països subdesenvolupats amb deficients condicions laborals (sense seguretat social, salaris baixos,...) i per la poca transparència a l’hora de concedir les subvencions (hi ha agricultors que reben subvencions per part dels seus països i no ho comuniquen a la OMC).
Berta Masvidal
No hay comentarios:
Publicar un comentario