1. CONTEX HISTÒRIC A EUROPA A FINALS DEL SEGLE XIX
Després de la derrota de l’Imperi Napoleònic al 1813, es va celebrar el Congrés de Viena per dissenyar de nou el mapa polític del continent europeu entre el 2 de maig de 1814 i el 9 de juny de 1815. El 30 de maig de 1814 es va firmar el Tractat de París on s’especificaven els termes de pau. Tot i els esforços per crear una Europa sense conflictes i amb una pau aparent, la tensió entre les potències anava creixent al llarg dels anys.
Europa a finals del segle XIX es va caracteritzar pel sorgiment de moviments revolucionaris i nacionalistes i la tensió entre països.
La Revolució Industrial va suposar la creació de fàbriques que va causar un augment notable de la producció, conseqüències socials, el desenvolupament de noves tecnologies (el invent de la màquina de vapor o del ferrocarril); tot això va suposar una revolució econòmica que trencava totalment amb el model anterior, el medieval.
La major inestabilitat va venir donada per la formació de varis moviments nacionalistes a Alemanya, Itàlia i Polònia, entre d’altres des de l’any 1815 (el Congrés de Viena) fins al 1871.
- A l’any 1854, l’Imperi otomà estava molt dèbil i totes les grans potències europees es van endinsar en la Guerra de Crimea per aconseguir aquell valuós territori. Això va provocar un tens període de conflictes menors dins dels imperis d’Europa que preparaven l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
- A l’any 1871, Alemanya (després d’haver vençut en la Guerra Franc - Prussiana) s’havia desenvolupat com un estat nacional unificat va ser aleshores quan Otto von Bismark va crear el Imperi Alemany. Aquesta unificació va obligar a França a buscar aliances amb Rússia i Anglaterra per controlar la creixen hegemonia exercida des d’Alemanya. D’aquesta manera Europa va quedar dividida en dos i cada costat va millorar les seves forces militars i les seves aliances.
El fi de la hegemonia a Europa va venir marcat pel sorgiment de la Primera Guerra Mundial al 1914. En aquest conflicte es van enfrontar per un costat França, Anglaterra, Rússia i Itàlia sota el nom de la Triple Entente i per l’altre Alemanya, Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà denominats Potències Centrals. Aquest enfrontament va afectar a quasi tota Europa i va finalitzar al 1918 amb la victòria de la Triple Entente i la firma del Tractat de Versalles un any més tard.
Aliances militars europees al 1915
La Triple Entente (França, Anglaterra, Rússia i Italia) en verd.
Les Potències Centrals (Alemanya, Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà) en vermell.
| - Al 1919 es va firmar el Tractat de Versalles on els vencedors imposaren dures condicions a Alemanya i van reconèixer als nous estats com Polònia, Txèquia i Iugoslàvia creats a l’Europa central a partir de territoris que pertanyien a Alemanya. |
2.CONGRESSOS UNIVERSALS PER LA PAU
París són un conjunt de tractats de pau firmats per separat entre cada un dels vençuts i tots els vencedors (excepte Rússia que va abandonar la guerra al 1917).
El Tractat de Versalles va ser firmat el 28 de juny de 1919 a la ciutat francesa de Versalles. El pacte el van signar les potències vencedores: França, Itàlia, el Regna Unit i els Estats Units i l’Imperi derrotat, Alemanya. Aquest tractat de pau va posar oficialment la fi a la Primera Guerra Mundial i va declarar la derrota d’Alemanya davant la Triple Entente. El preàmbul d’aquest tractat van ser sis mesos de negociacions a la Conferencia de Pau de París. Finalment, el tractat de Versalles va entrar en vigor el 10 de gener de 1920.
Va haver-hi un punt dels més importants que va causar més controvèrsia i indignació a Alemanya. Aquest obligava l’acceptació de la responsabilitat moral i material d’haver causat la guerra així con el desarma, realitzar concessions territorials i pagar enormes indemnitzacions econòmiques als Estats vencedors per part d’Alemanya i els seus aliats.
Aquest tractat va ser un dels motius principals de l’esclat de la Segona Guerra Mundial .
També es va crear la Societat de Nacions (SDN) amb el propòsit d’intervenir entre els conflictes europeus per tal d’evitar una Segona Guerra Mundial. Se li va prohibir l’entrada a Alemanya.
D’esquerra a dreta, el Primer Ministre del Regna Unit David Lloyd George, el Primer Ministre d’Itàlia Vittorio Emanuele Orlando, el Primer Ministre de França Georges Clemenceau i el President dels Estats Units Woodrow Wilson.
El tractat de Saint-Germain-en-Laye va ser signat el 10 de setembre de 1919 entre els aliats i Àustria. En aquest tractat s’establia l’abolició de l’antiga monarquia dels Habsburgo, l’Imperi Austrohongarès i algunes limitacions territorials.
El tractat de Neuilly-sur-Seine va ser firmat el 27 de novembre de 1919 entre Bulgària i les potències vencedores. En aquest cas Bulgària reconeixia el nou Regne de Iugoslàvia, havia de pagar 400 milions de dòlars en concepte d’indemnització i devia reduir els seu exercit a 20.000 efectius. A més a més, perdia territoris i cedia Tràcia occidental a Grècia, això significava la pèrdua de l’accés al mar Egeu.
L’Acord de Trianon del 4 de juny de 1920 va ser imposat sobre Hongria per part de les potències vencedores en el que es citava l’entrega de territoris a Txèquia, Romania i Iugoslàvia.
El tractat de pau de Sèvres va ser firmat el 10 d’agost de 1920 per l’Imperi Otomà i França, Itàlia i Anglaterra. Aquest acord unilateral definia les noves fronteres de l’Imperi limitant-lo a Constantinoble i part d’Àsia Menor.
3. FI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
L’ onze de novembre del 1918 va concloure la major tragèdia que la humanitat havia viscut fins aleshores.
La fi del conflicte va comportar nombroses conseqüències:
Després de qualsevol enfrontament bèl•lic les pèrdues humanes i materials són enormes. Es calcula que durant la Primera Guerra Mundial van morir vuit milions de persones i sis milions van quedar invàlides. França va ser l’Estat més a afectat i a part de les morts van patir un estancament demogràfic considerable. Les pèrdues econòmiques són milionàries. També s’afegeix els sentiments de dolor, rancor i desolació entre d’altre per part de la població.
Donada la dissolució dels Imperi del Zar, de l’Imperi Otomà, de l’Imperi Austrohongarès i de l’Imperi Alemany es va abolir l’Absolutisme Monàrquic a Europa i es van crear noves fronteres europees
Es va crear un nou equilibri polític mundial: Els pobles colonials es van començar a plantejar els seus llaços d’unió amb les seves metròpolis i van reclamar una millora de la seva situació. Aquesta qüestió juntament amb l’enfortiment dels nacionalismes interns va desembocar en la descolonització després de la Segona Guerra Mundial.
Europa també va patir una transformació social ja que les diferències socials es van accentuar amb l’enriquiment dels productors d’armes i l’empobriment dels petits estalviadors i jubilats. Les dones van adquirir un nou lloc dins de la societat i van devenir indispensables per sortir endavant, el feminisme anava prenent forma i alguns països van acordar el dret al vot per la dona.
Les conseqüències tecnològiques i científiques van comportar un desenvolupament massiu dels instruments i tècniques de guerres (fusells de repetició, gasos verinosos, dirigibles,...). El transport motoritzat va prendre el relleu als cavalls. També va suposar canvis en les estratègies militars on ara es valoraria molt més el sigil, la cautela i els bons amagatalls. Aquests avanços van produir molts danys col•laterals a innocents a conseqüència de la creació d’armament més destructiu i de major abast.
El gran objectiu del hivern de l’any 1918 era construir una nova Europa unida, que fes que el sanguinari conflicte que tot just acabava de concloure fos “la guerra que posés final a totes les guerres”.
El món després de la Primera Guerra Mundial: http://www.youtube.com/watch?v=kGiKZT_RGGs
Berta Masvidal
No hay comentarios:
Publicar un comentario