4.3 Els reptes de la Unió Europea

Els reptes

Un dels problemes que te la Unió Europea en el segle XXI es l’envelliment de la població i la disminució de la natalitat.

Com que cada vegada hi ha més envelliment el nombre de les persones pensionistes es cada vegada més gran. Per poder pagar les pensions es molt important que cada vegada hi hagin més treballadors. El nombre de treballadors ha augmentat gracies a que ha augmentat la immigració.

Dins de la societat del coneixement ha millorat la qualificació de la mà d’obra per fer servir les noves tecnologies.

Es molt important la protecció del medi ambient, s’ha de disminuir la taxa de contaminació per frenar el canvi climàtic.

Envelliment de la població 

L'esperança de vida a la Unió Europea està creixent. La dels nascuts el 1960 era de 67 anys (per als homes) i de 73 anys (per a les dones). Per als nascuts el 2004, les xifres ja arriben gairebé als 76 anys, en el cas dels homes, i els 82 anys, en el de les dones.

Comparació amb Somàlia :  46 anys homes

                                49 anys dones

El 1960, la majoria de les dones de la UE tenien dos o més fills. En termes estadístics, cada dona tenia més de 2,5 fills. El 2004, la taxa total de fertilitat s'havia reduït a aproximadament 1,5 fills per cada dona. França i Irlanda tenen les taxes de fertilitat més elevades, una mica inferiors a dos fills per cada dona. Les més baixes (menys de 1,25) es troben a la República Txeca, Letònia, Polònia i Eslovàquia.

Problemes:

- Menys mà d’obra a la UE

- Cada vegada són menys els treballadors que han de sustentar a un nombre creixent de pensionistes.

Solucions:

Per impulsar el creixement de la població activa, Europa necessita que un nombre major de persones en edat de treballar accedeixi a l'ocupació, que es retardi la seva jubilació, que siguin més les dones que treballen, que els treballadors posin al dia les seves capacitats mitjançant programes de aprenentatge permanent i que es promogui una immigració més dirigida. No cal dir que també seria bo que naixessin més nens.

 Immigració

Els Estats membres tenen una llarga tradició d'immigració que, en general, ha contribuït de forma positiva al creixement econòmic i l'adaptabilitat del mercat laboral. El 2000, els nacionals de tercers països que vivien a Europa representaven un 4% de la població europea total. En el transcurs dels últims deu anys, s'ha produït un increment i una diversificació de la tipologia dels immigrants, dels models migratoris i de la combinació país d'origen-país d'acollida. A més, amb l'adhesió de deu nous Estats membres el 2004, una part de la immigració s'assimila ara a la mobilitat interna.

S’ha han demostrat que la immigració té un impacte positiu sobre l'ocupació i el creixement, que resulta innegable per dues raons: augmenta l'oferta de mà d'obra i tendeix a exercir un efecte positiu en la demanda de productes. A més, en general els immigrants no desplacen als treballadors nacionals.

Clara Martínez i Maria Basseda