martes, 30 de noviembre de 2010

1. El moviment europeista


LA UNIÓ EUROPEA


En aquest blog trobareu tota la informació que necessiteu sobre la Unió Europea des dels seus inicis fins al seu funcionament, les noves adhesions i les polítiques més recents que s'han debatut  i acceptat al Parlament Europeu.


ESPEREM QUE US AGRADI!



"La Unión Europea es el utópico empeño de yuxtaponer 27 astillas quemadas para hacer un árbol"


Link de la creació de la Unió Europea

Maria, Clara, Alicia, Marta i Berta

1.1 Els orígens de l'europeisme



1. CONTEX HISTÒRIC A EUROPA A FINALS DEL SEGLE XIX


Després de la derrota de l’Imperi Napoleònic al 1813, es va celebrar el Congrés de Viena per dissenyar de nou el mapa polític del continent europeu entre el 2 de maig de 1814 i el 9 de juny de 1815. El 30 de maig de 1814 es va firmar el Tractat de París on s’especificaven els termes de pau. Tot i els esforços per crear una Europa sense conflictes i amb una pau aparent, la tensió entre les potències anava creixent al llarg dels anys.
Europa a finals del segle XIX es va caracteritzar pel sorgiment de moviments revolucionaris i nacionalistes i la tensió entre països.


La Revolució Industrial va suposar la creació de fàbriques que va causar un augment notable de la producció, conseqüències socials, el desenvolupament de noves tecnologies (el invent de la màquina de vapor o del ferrocarril); tot això va suposar una revolució econòmica que trencava totalment amb el model anterior, el medieval.




La major inestabilitat va venir donada per la formació de varis moviments nacionalistes a Alemanya, Itàlia i Polònia, entre d’altres des de l’any 1815 (el Congrés de Viena) fins al 1871.


- A l’any 1854, l’Imperi otomà estava molt dèbil i totes les grans potències europees es van endinsar en la Guerra de Crimea per aconseguir aquell valuós territori. Això va provocar un tens període de conflictes menors dins dels imperis d’Europa que preparaven l’esclat de la Primera Guerra Mundial.


- A l’any 1871, Alemanya (després d’haver vençut en la Guerra Franc - Prussiana) s’havia desenvolupat com un estat nacional unificat va ser aleshores quan Otto von Bismark va crear el Imperi Alemany. Aquesta unificació va obligar a França a buscar aliances amb Rússia i Anglaterra per controlar la creixen hegemonia exercida des d’Alemanya. D’aquesta manera Europa va quedar dividida en dos i cada costat va millorar les seves forces militars i les seves aliances.


El fi de la hegemonia a Europa va venir marcat pel sorgiment de la Primera Guerra Mundial al 1914. En aquest conflicte es van enfrontar per un costat França, Anglaterra, Rússia i Itàlia sota el nom de la Triple Entente i per l’altre Alemanya, Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà denominats Potències Centrals. Aquest enfrontament va afectar a quasi tota Europa i va finalitzar al 1918 amb la victòria de la Triple Entente i la firma del Tractat de Versalles un any més tard.




Aliances militars europees al 1915
La Triple Entente (França, Anglaterra,  Rússia i Italia) en verd.
Les Potències Centrals (Alemanya, Imperi austrohongarès i l’Imperi otomà) en vermell.

- Al 1919 es va firmar el Tractat de Versalles on els vencedors imposaren dures condicions a Alemanya i van reconèixer als nous estats com Polònia, Txèquia i Iugoslàvia creats a l’Europa central a partir de territoris que pertanyien a Alemanya.













2.CONGRESSOS UNIVERSALS PER LA PAU


París són un conjunt de tractats de pau firmats per separat entre cada un dels vençuts i tots els vencedors (excepte Rússia que va abandonar la guerra al 1917).


El Tractat de Versalles va ser firmat el 28 de juny de 1919 a la ciutat francesa de Versalles. El pacte el van signar les potències vencedores: França, Itàlia, el Regna Unit i els Estats Units i l’Imperi derrotat, Alemanya. Aquest tractat de pau va posar oficialment la fi a la Primera Guerra Mundial i va declarar la derrota d’Alemanya davant la Triple Entente. El preàmbul d’aquest tractat van ser sis mesos de negociacions a la Conferencia de Pau de París. Finalment, el tractat de Versalles va entrar en vigor el 10 de gener de 1920.
Va haver-hi un punt dels més importants que va causar més controvèrsia i indignació a Alemanya. Aquest obligava l’acceptació de la responsabilitat moral i material d’haver causat la guerra així con el desarma, realitzar concessions territorials i pagar enormes indemnitzacions econòmiques als Estats vencedors per part d’Alemanya i els seus aliats.
Aquest tractat va ser un dels motius principals de l’esclat de la Segona Guerra Mundial .
També es va crear la Societat de Nacions (SDN) amb el propòsit d’intervenir entre els conflictes europeus per tal d’evitar una Segona Guerra Mundial. Se li va prohibir l’entrada a Alemanya.


D’esquerra a dreta, el Primer Ministre del Regna Unit David Lloyd George, el Primer Ministre d’Itàlia Vittorio Emanuele Orlando, el Primer Ministre de França Georges Clemenceau i el President dels Estats Units Woodrow Wilson.




El tractat de Saint-Germain-en-Laye va ser signat el 10 de setembre de 1919 entre els aliats i Àustria. En aquest tractat s’establia l’abolició de l’antiga monarquia dels Habsburgo, l’Imperi Austrohongarès i algunes limitacions territorials.


El tractat de Neuilly-sur-Seine va ser firmat el 27 de novembre de 1919 entre Bulgària i les potències vencedores. En aquest cas Bulgària reconeixia el nou Regne de Iugoslàvia, havia de pagar 400 milions de dòlars en concepte d’indemnització i devia reduir els seu exercit a 20.000 efectius. A més a més, perdia territoris i cedia Tràcia occidental a Grècia, això significava la pèrdua de l’accés al mar Egeu.


L’Acord de Trianon del 4 de juny de 1920 va ser imposat sobre Hongria per part de les potències vencedores en el que es citava l’entrega de territoris a Txèquia, Romania i Iugoslàvia.


El tractat de pau de Sèvres va ser firmat el 10 d’agost de 1920 per l’Imperi Otomà i França, Itàlia i Anglaterra. Aquest acord unilateral definia les noves fronteres de l’Imperi limitant-lo a Constantinoble i part d’Àsia Menor.


3. FI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL


L’ onze de novembre del 1918 va concloure la major tragèdia que la humanitat havia viscut fins aleshores.
La fi del conflicte va comportar nombroses conseqüències:


Després de qualsevol enfrontament bèl•lic les pèrdues humanes i materials són enormes. Es calcula que durant la Primera Guerra Mundial van morir vuit milions de persones i sis milions van quedar invàlides. França va ser l’Estat més a afectat i a part de les morts van patir un estancament demogràfic considerable. Les pèrdues econòmiques són milionàries. També s’afegeix els sentiments de dolor, rancor i desolació entre d’altre per part de la població.


Donada la dissolució dels Imperi del Zar, de l’Imperi Otomà, de l’Imperi Austrohongarès i de l’Imperi Alemany es va abolir l’Absolutisme Monàrquic a Europa i es van crear noves fronteres europees


Es va crear un nou equilibri polític mundial: Els pobles colonials es van començar a plantejar els seus llaços d’unió amb les seves metròpolis i van reclamar una millora de la seva situació. Aquesta qüestió juntament amb l’enfortiment dels nacionalismes interns va desembocar en la descolonització després de la Segona Guerra Mundial.


Europa també va patir una transformació social ja que les diferències socials es van accentuar amb l’enriquiment dels productors d’armes i l’empobriment dels petits estalviadors i jubilats. Les dones van adquirir un nou lloc dins de la societat i van devenir indispensables per sortir endavant, el feminisme anava prenent forma i alguns països van acordar el dret al vot per la dona.


Les conseqüències tecnològiques i científiques van comportar un desenvolupament massiu dels instruments i tècniques de guerres (fusells de repetició, gasos verinosos, dirigibles,...). El transport motoritzat va prendre el relleu als cavalls. També va suposar canvis en les estratègies militars on ara es valoraria molt més el sigil, la cautela i els bons amagatalls. Aquests avanços van produir molts danys col•laterals a innocents a conseqüència de la creació d’armament més destructiu i de major abast.


El gran objectiu del hivern de l’any 1918 era construir una nova Europa unida, que fes que el sanguinari conflicte que tot just acabava de concloure fos “la guerra que posés final a totes les guerres”.


El món després de la Primera Guerra Mundial: http://www.youtube.com/watch?v=kGiKZT_RGGs



Berta Masvidal

1.2 La creació de la CECA



La creació de la CECA
Les seves sigles són :(Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer)
El moviment europeista va renéixer amb força desprès de la segona Guerra Mundial.
Després de la 2ª Guerra Mundial, el maig del 1984 es va fer el congrés de l’Haia i el gener de l’any 1949 va crear el e va crear el Consell d’Europa .Estava  format per 10 països que eren: Bèlgica, França, Luxemburg, Pisos Baixos, Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Dinamarca, Noruega i Suècia, aquests tenen l’objectiu de millorar el progrés econòmic i social i millorar els drets humans i les llibertats individuals.
Un dels primers resultats del Consell Europeu va ser la formació del Conveni Europeu de Drets Humans , que va ser creat el 4 de novembre de l’any 1950 i va entrar en vigor l’any 1953.
Un segon pas en el procés de l’ unificació va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer(CECA) l’any 1951. Establia un mercat únic per aquests dos productes l’acer i el carbó) entre els estats que formen la CECA.
La seva importància va ser que va ser la primera institució en que els països immigrants van acceptar una lliure circulació de productes.






Maria Basseda


1.3 El Tractat de Roma i la CEE

L’èxit aconseguit per la CECA va estimular els estats que la integraven a crear mecanismes semblants per al conjunt de l’economia. El 25 de març del 1957 es van signar el tractat de Roma amb la fundació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els signants d’aquet acord històric va ser França, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i la República Federal Alemanya.  
El tractat de Roma establia en el seu preàmbul l’objectiu polític de la integració progressiva entre els països membres. El seu objectiu era aconseguir la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones, mitjançant la supressió de les barreres duaneres, així com el desenvolupament d'una política econòmica comuna. La CEE atribuïa a les institucions comunes la competència exclusiva en transports, agricultura i comerç exterior, tot avançant en la posada en pràctica d'una Política Agrària.

            El problema polític principal de la CEE va ser que el Regne Unit se’n va mantenir al marge. Els britànics tenien molt poc interès en un projecte europeista, defensaven el lliurecanvi i mantenien més relacions comercials amb les seves colònies que no pas amb Europa. A més van impulsar la creació de l’Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA), a la qual es van adherir Suècia, Suïssa, Noruega, Dinamarca, Àustria i Portugal.

Però durant la dècada del 1960 es va manifestar que l’èxit econòmic assolit pels estats de la CEE era molt superior al de la EFTA. Així doncs, el 1973, davant el lent creixement de la seva economia, la gran Bretanya es va integrar, juntament amb Irlanda i Dinamarca, a la CEE.

Marta Sánchez Puy
 

1.4 L'ampliació comunitària

La transformació dels sis països signats del Tractat de Roma en l'actual Unió Europea no va ser gens fàcil.

L'any 1973 va tenir lloc l'adhesió d'Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca. Grècia l'any 1981 i Espanya i Portugal ho varen fer el juny de 1985.
D'aquesta manera, l'Europa dels sis es va convertir en L'Europa dels Dotze.



La Comunitat va anar creant un cos legal comú. A més, els camps de cooperació es varen ampliar a aspectes que no eren solament econòmics.
El 1985, es van abolir els controls fronterers i  l'any 1986, l'Acta única Europea es va obrir en les àrees de:
-Seguretat i defensa
-Medi ambient
-Innovació tecnològica
-Investigació


Alicia Giménez

2. La construcció de la Unió Europea


2.4.1 La ciutadania europea

És ciutadà de la Unió tota persona que ostenti la nacionalitat d'un Estat membre de la Unió Europea. La ciutadania de la Unió va ser creada pel Tractat de Maastricht el 1992. La ciutadania de la Unió és complementària i no substitutiva de la ciutadania nacional. Els ciutadans de la Unió són titulars dels drets i subjectes dels deures previstos en el Tractat.
La importància de la ciutadania de la Unió rau en el fet que els seus ciutadans gaudeixen de drets autèntics al'empara del dret comunitari europeu. Els drets principals que confereix la ciutadania d'acord amb la Part 2 del Tractat CE són els següents:

• Dret a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres;

• Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i municipals de l'Estat membre en el qual resideixi;

• Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars;

• Dret de petició davant el Parlament Europeu

• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble.

Clara Martínez


2.4.2. Viatjar, residir, treballar i estudiar 


A part dels drets que ser ciutadans de la unió europea, també ens son proporcionats moltes avantatges.

• Residir i treballar lliurement en els vint-i-cinc estats que integren la Unió Europea, sense visat ni permís de treball.

• Seguir cursos de grau o postgrau en universitats europees, amb la tarifa per europeus. • Transmetre la ciutadania europea a fills i cònjuge.

• Tenir protecció dels consolats europeus, quan viatja o resideix a l'estranger.

• Exercir la professió a la UE, si té el seu títol universitari convalidat. Ocupar càrrecs acadèmics en les universitats europees i oficials a organismes internacionals UNESCO, OCDE, NAT, UE, FAO, CNRS, CNR, Parlament Europeu, organismes de la Unió Europea i Banc Central Europeu.

• Votar a les eleccions del Parlament Europeu a la UE.

• Cursos d'Anglès a Gran Bretanya, Irlanda a preu comunitari, podent alhora treballar regularment.

• Obtenir beques ofertes per altres països o organismes internacionals a ciutadans europeus. • Entrar al cos diplomàtic del seu país europeu si té convalidat el títol universitari i si aprova el concurs d'admissió.

• Entrar com a estudiant en les acadèmies Militar, Aeronàutica i de Marina.

• Exercir la seva professió liberal si ha convalidat el seu títol universitari.


Clara Martínez


2.4.3 Drets fonamentals dels europeus

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea recull en un únic text per primera vegada en la història de la Unió Europea, el conjunt dels drets civils, polítics, econòmics i socials dels ciutadans europeus i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió.

El set de desembre de l’any dos mil va ser formalment proclamat a Niça la Carla dels Drets Fonamentals de la Unió Europea pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i  la Comissió Europea. Aquest document es el resultat d’anys de treball realitzat per un representant de cada país de la UE i de la Comissió Europea.
El text consta de sis capítols que engloben tots els drets dels ciutadans de la Unió Europea:

Capítol I - Dignitat (Dignitat humana, dret a la vida, dret a la integritat de la persona, prohibició de la tortura i de les penes o tractes degradants o inhumans i prohibició de l’esclavitud i el treball forçat)

Capítol II – Llibertats (Dret a la llibertat i a la seguretat, respecte de la vida privada i familiar, protecció de dades de caràcter personal, llibertat de pensament, de consciència i de religió,...)

Capítol III - Igualtat (Igualtat davant de la llei, diversitat cultural, religiosa i lingüística, igualtat entre l’home i la dona,...)

Capítol IV - Solidaritat (Protecció en cas d’acomiadament injustificat, condicions de treball justes i equitatives,...)

Capítol V - Ciutadania (Dret a ser elector i escollit en les eleccions, dret d’accés als documents, el Defensor del Poble,...)

Capítol VI - Justícia (Presumpció d’innocència i drets de la defensa, Dret a no ser acusat o condemnat penalment dues vegades pel mateix delicte,...)

En el link que veureu a continuació s’hi troba el document oficial d’aquesta carta:

Berta Masvidal



2.1 La creació de la Unió Europea



Creació de la UE
L’avenç decisiu vers a una associació política es va concretar el 7 de febrer del 1992 amb  el tractat de Maastricht, aquest va crear la Unió Europea(UE), i va superar el contingut econòmic de la CEE, ja que v decidir tracta temes polítics i socials apart dels econòmics.
La Unió Europea és una entitat jurídica independent dels estats que la componen que fa que els països membres compleixin unes lleis en economia, política exterior i defensa.
Aquest tractat va establir tres grans pilars de les actuacions comunes de la Unió Europea.
 Els acords establerts als Tractats comunitaris(TC) en que diu que els estats que formen la UE han  d’acceptar les decisions que es prenen en el tema de política.
       La Política exterior i seguretat comuna(PESC) compren la cooperació entre governs en temes de política exterior.
      La Justícia i Afers d’interior(JAI) s’ocupa de tractar temes sobre el terrorisme, drogues, immigració..La creació de l’Europol que es una policia europea es una de les novetats més destacades.
El tractat també va crear la ciutadania Europea que permet viatjar i viure de manera lliure als països de la UE, dret a votar i a ser elegit a les eleccions europees.







Maria Basseda

2.2 Les institucions comunitàries principals

            Durant el Tractat de Roma es varen crear les institucions principals de la Unió Europea. A mesura que anaven surgint noves competències, aquestes institucions es van anant ampliant.

 La Comissió Europea
La Comissió Europea es una institució supranacional, és a dir, els seus membres representen el conjunt de l’Europa i no el seu país d’origen. És la institució executiva de la UE, que actua a manera d’un govern comunitari. Tots els comissaris són elegits cada 5 anys no democràticament ( per el president). La comissió es compon de 27 persones, 1 per cada país de la UE.
Les funcions d’aquesta institució són: gestionar els pressupostos de tota la UE, proposar iniciatives legislatives al Parlament i al Consell, fer complir la legislació  i representar la UE internacionalment defensant els estats minoritaris dins la Unió.

El Consell Europeu
El Consell Europeu és una institució confederal, és a dir, els seus membres representen el seu país d’origen, posant els seus interessos per damunt de la Unió Europea.  Els membres que la componen són els caps dels estats membres, el president del Consell i tots els ministres d’afers exteriors dels 27 estats membres. Aquesta institució s’encarrega de decidir el rumb que seguirà la Unió Europea i el seu president es va rotant cada mig any entre els 27 països que la formen.
            El Consell de Ministres és una institució confederal i és tant el poder legislatiu de la Unió Europea com el principal organisme de presa de decisions. Aquest, agrupa els representants de cada rang ministerial dels estats membres.
Les responsabilitats principals són aprovar les lleis juntament amb el parlament (codecisió), coordinar les polítiques econòmiques dels membres, signar acords internacionals, desenvolupar la política exterior i de seguretat comuna i coordinar la cooperació entre els tribunals nacionals i la policia.
El Parlament Europeu
                El Parlament Europeu és una institució supranacional que garanteix la participació ciutadana a les institucions de la Unió. Els membres del parlament són escollits democràticament cada 5 anys (1979) i s’agrupen per grups polítics, no per països. Tot i així hem de dir que sovint, els interessos del país d’origen dels diputats són més importants que els del partit polític. Actualment, hi ha 785 parlamentaris que representen els estats en una quantitat proporcional a la seva població. Les seves funcions principals són l’elaboració de les normes, l’aprovació del pressupost i el control de les actuacions de les altres institucions de la Unió.




Link Institucions principals de la UE:http://www.youtube.com/watch?v=1A-41JTWgNs
Marta Sánchez Puy

2.3 Les darreres adhesions a la Unió Europea

L'1 de gener de 1995, ingressen a l'Europa dels 12 Àustria, Finlàndia i Suècia, i passem a l'Europa dels 15.

l'1 de maig de 2004 ingressen els següents païsoss:
Eslovàquia
Eslovènia
Estònia
Hongria
Letònia
Lituània
Malta
Polònia
República Txeca
Xipre

El 2007, es van adherir Bulgària i Romania.

És important destacar que el 1999 va tenir lloc el Tractat d'Amsterdam, on es van tractar temes de principis e llibertat, democràcia i respecte dels Drets Humans.

El tractat de Niça: va fer una reestructuració de totes les insititucions

Actualment la UE es compon de 27 estats membres i més de 500 millions d'habitants.

Alicia Giménez

3. Els grans eixos econòmics

3.1 La Política Agrària Comuna

La PAC (Política Agrària Comuna) és una de les polítiques més importants i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea. La PAC gestiona les subvencions que es concedeixen a la producció agrícola de la UE per tal d’assolir una sèrie d’objectius.

  1. OBJECTIUS
- Incrementar la producció agrícola mitjançant el progrés tècnic
- Garantir un nivell de qualitat elevat per l’exportació dels productes
- Estabilitzar els mercats
- Assegurar l’accés als productes amb preus raonables per a el consumidor final

  1. DESENVOLUPAMENT
- 1958 Conferencia de Stresa per dissenyar la PAC
- 1962-1969 Creació de l’OMC (Organització Mundial del Comerç)
- 1962 Creació de la unitat de compte en la que s’expressen els preus agraris (UCA, ECU verda, Euro) i el FEIGA (instrument financer)
- 1970: Va entrar en funcionament al mercat comú
- 1984 Nova etapa: Limitació de la producció i subvencions elevades (més del 50% del pressupost total de la CEE)
- 1992 Reforma de la PAC: va reduir les subvencions i va disminuir els preus de suport: la incompatibilitat de la protecció amb les normes de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) va provocar que la PAC tornés a estar en procés de revisió.
- 2003: es va produir la última reforma on es va establir el pagament desvinculat de la producció, és a dir, es concedeix una ajuda independentment que el productor produeixi o no. Per rebre el pagament ha de complir unes condicions: Bones condicions agràries i mediambientals i requisits legals i de gestió.

  1. CRÍTICA
- Després de la reforma de 1984 es van intensificar les crítiques sobretot per part dels estats no-fundadors (com ara Regne Unit o Dinamarca) perquè restaven pressupost a d'altres activitats comunitàries, dels Estats Units (que es van oposar al nivell tan alt de protecció aranzelària) i dels països en vies de desenvolupament perquè consideraven les ajudes com una competència deslleial dins d'un marc econòmic cada vegada més global.
- Els petits productors han hagut de patir les mancances estructurals pròpies del minifundisme, les escasses subvencions rebudes, la manca d'un preu mínim per al productor i els abusos de les grans cadenes de distribució comercial. Això comporta un descens de l’activitat laboral.
- Impedeix la competitivitat amb països subdesenvolupats amb deficients condicions laborals (sense seguretat social, salaris baixos,...) i per la poca transparència a l’hora de concedir les subvencions (hi ha agricultors que reben subvencions per part dels seus països i no ho comuniquen a la OMC).

http://aym.juntaex.es/NR/rdonlyres/37A04185-92DC-4E1D-822E-90A1D681009A/0/03_10_06_cosechando_campo.jpg

Link PAC :http://www.youtube.com/watch?v=enKSLIVChx8&feature=channel
Berta Masvidal

3.2 Les polítiques de cohesió


La UE busca solidaritat dels seus països,per dos motius:el primer es per distribuir millor la riquesa i el segon perquè els països membres de més renda contribueixin al desenvolupament dels països més pobres.


Foment de la solidaritat 
La Unió té com a finalitat, segons l'article 3 del Tractat de la Unió Europea, promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles. La Unió Europea es basa en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. La centres UE té també com a missió:
- Constituir un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors.
 - Desenvolupar un mercat interior en què la competència sigui lliure, en el marc d'una economia social de mercat tendent a la plena ocupació
- El desenvolupament sostenible, és a dir, un creixement econòmic capaç de cobrir les necessitats de benestar de les nostres societats a curt, mitjà i, sobretot, llarg termini.
- La promoció del progrés científic i tècnic.
- La lluita contra l'exclusió social i la discriminació, i a favor del foment de la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions, i la protecció dels drets del nen.
- El foment de la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats.
Pressupost comunitari

El pressupost de la Unió Europea conté tots els ingressos i totes les despeses de la UE. Si bé ha anat augmentant al llarg del temps, actualment el seu límit està fixat en l'1,27% del PIB de la Unió. El pressupost anual es fixa en base a un marc financer plurianual previament establert per a un període no inferior a cinc anys (actualment 7 anys)
La Unió Europea es nodreix dels recursos que li transfereixen els estats membres i que li corresponen per dret. És el que s'anomena recursos propis. Els recursos propis de la Unió Europea tenen bàsicament quatre orígens:
  • Exaccions agrícoles: impostos sobre les importacions de productes agrícoles. Suposen entre un 1% i un 2% dels ingressos de la Unió.
  • Drets de Duanes: aranzel comú per als productes importats de tercers països. Suposa un 10% dels ingressos de la Unió.
  • Quota sobre l'IVA: els estats membres realitzen aportacions al pressupost de la Unió per valor d'un percentatge uniforme sobre la base de l'impost sobre el valor afegit (IVA). Suposa prop del 15% dels ingressos de la Unió.
  • Quota en relació amb el PIB: les necessitats financeres restants per a cobrir els pressupost de la Unió es cobreixen mitjançants aportacions dels estats membres en funció del seu Producte Interior Brut. Suposa prop del 75% dels ingressos de la Unió.
Les despeses de la Unió Europea es divideixen en dos grans blocs:
  • Despeses de funcionament: inclou les despeses de funcionament dels organismes de la Unió (personal, immobles, materials...). Suposa menys del 10% de la despesa de la Unió Europea.
  • Despeses d'operacions: inclou les despeses de les diferents polítiques comunitàries. Hi ha 8 àrees de polítiques comunitàries:
    • Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Garantia (FEOGA-Garantia). Suposa gairebé la meitat de les despeses de la Unió i la major part d'aquests fons estan destinats a la Política Agrària Comunitària.
    • Operacions estructurals, fons estructurals i de cohesió: mecanisme financer, altres operacions agrícoles i regionals, transports i pesca. Suposa un 34% de la despesa de la Unió.
    • Formació, joventut, cultura, sector audiovisual, informació, dimensió social i ocupació. Suposa prop de l'1% de la despesa de la Unió.
    • Energia, control de la seguretat nuclear de l'Euratom i medi ambient. Suposa menys del 0,5% de la despesa de la Unió.
    • Protecció dels consumidors, mercat interior, indústria i xarxes transeuropees. Suposa entre un 1% i un 2% de la despesa de la Unió.
    • Recerca i desenvolupament tecnològic. Suposa un 4% de la despesa comunitària.
    • Mesures exteriors. Suposa un 7% de la despesa comunitària.
Pressupostos

En els pressupostos hi podem destacar quatre tipus de fons d’ingressos que són les següents:
1.    1. Les exaccions agrícoles són Impostos sobre les importacions de productes agrícoles(2% dels ingressos)
2.    2. Els Drets de duanes són Aranzels dels productes importats d’altres països(14%)
3.    3. la Quota sobre l’IVA, és l' impost sobre el valor afegit (16%)
4.    4. La quota en relació amb el  PIB:producte interior brut, els paisos més rics paguen més impostos(67%)
 Tot aquest capital que hem anomenat en percentatges procedeix dels estats membres, aquests són la font d’ingressos per a la UE.
 Els països membres de la UE paguen aquests impostos a la UE els més rics paguen més impostos i els més pobres menys impostos i reben més beneficis.

Els Fons Europeus
El seu objectiu és igualar la riquesa dels estats membres de la UE per ajudar als països més pobres que tenen una renda inferior al 90%.

Fonts Estructurals
 Són millores en l’ocupació(no atur), desenvolupament rural, pesca, infraestructures.
 1.    Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER):infraestructures i ocupació.
2.    Fons Social Europeu
FSE): UE paga la formació de la gent que està a l’atur perquè aprenguin un ofici.
3.    Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrària
(FEOGA):paga programes de reforma d’agricultura.
4.    Instrument Financer d’Orientació de la Pesca
(IFOP):Pagar diners per modernitzar el sector pesquer.

Fonts de Cohesió
 Són projectes mediambientals i xarxes transeuropees de infraestructures i transport.
 Els països més afavorits pel fons de cohesió han anat canviant.
 Es dona el fons de cohesió als països de renda més baixa.
 Actualment fins el 2011 els que rebran més diners de fons de cohesió seran els països de l’est d’Europa.
 El procés de convergència és un procés llarg.

Maria Basseda i Clara Martinez